Conclusions sobre l´activitat 3

        Quan ens vam haver de posicionar en la posició tecnodeterminista o sociodeterminista en el debat, podríem dir que va ser una mena d´estimulació i valoració del canvi conceptual, ja que havíem de comparar i confrontar models que representàven sistemes conceptuals diferents. D´aquesta manera vam poder revisar i reestructurar les nostres propies estructures conceptuals, afegint-ne noves idees d´un o altre bàndol a la nostra concepció de la relació entre ciència, tecnologia, societat i educació.

                 Ara que he analitzat tota la feina que hem anat fent durant el semestre, així com les estratègies que ens heu proposat per assolir-ne els objectius, i sense oblidar el blog, puc assegurar que s´ha produït en mi un canvi conceptual ja que he incrementat i revisat els meus conceptes sobre la temàtica (alguns continguts els desconeixia i tenia unes concepcions poc contrastades sobre les relacions entre CTSE o sobre el significat i la rellevància de la TE), però valoro especialment la manera com se´ns ha presentat l´assignatura: fomentant processos metacognitius que ens permetin anar regulant i prenent consciència sobre el nostre propi procés d´aprenentatge, controlant-lo, avaluant-lo per detectar possibles dificultats, errades o incompliments del compromís cognitiu que suposa el procés d´aprendre i aquesta autoavaluació. Per mi és important poder transferir tots els coneixements a d´altres situacions, de manera que formin part de nosaltres i s´hagin incorporat a les meves estructures cognitives, pero ho és més la presa de consciència del procés, l´anàlisi dels avenços realitzats, l´estudi i anàlisi de les eines emprades per arribar-hi a un aprenentatge veritable i profund, la valoració d´aquestes eines i el haver-me plantejat de noves per a poder aplicar als alumnes o a mi mateixa en un futur. 

                 A mode d´exemple de canvi conceptual, voldria recordar quan vaig començar a treballar al Servei Local de Teleassistència ara ha fet quatre anys. Jo no havia tractat gaire amb la gent gran ni m´havia parat a pensar gaire en les seves necessitats, visió del món, sentiments... La meva experiència amb gent gran es limitava al contacte que mantenia amb les meves àvies. Semblarà molt ingenu, però aleshores pensava en aquesta etapa vital d´una manera molt negativa, em feia por envellir, tenia la creença que la gent gran només pensa en malalties i en el final de la vida. Durant aquests anys la meva manera de pensar sobre la gent gran ha fet un canvi per mi molt important. No només ha canviat la meva manera de veure´ls a ells sinó de veure i entendre la vida. Per a mi l´experiència del dia a dia a la feina ha anat comportant un canvi a nivell cognitiu, de manera de pensar i d´actuar en el meu món. Suposo que hi ha molts d´aquests canvis que només es poden aconseguir a mida que passen els anys i madurem, que vivim experiències i les revisem en la distància. En el context de l´educació formal penso que l´aprenentatge significatiu és el camí per arribar a la creació de models mentals i al canvi conceptual, i he après que la tecnologia pot facilitar aquests aprenentatges.
 

Hi ha hagut canvi conceptual?

       Des de posicions constructivistes s´entén que el canvi conceptual és un canvi en les estructures cognitives de les persones que es poden produïr a través del modelatge, la resolució de problemes i l´argumentació, per tal d´arribar a un veritable aprenentatge significatiu, i que poden rebre el suport de la tecnologia (Jonassen, 2003). Com a resultat de l´aprenentatge significatiu, les persones elaborem models mentals i efectuem canvis conceptuals a mida que anem aprenent i incorporant nous coneixements sobre el món.

         La manera com es treballa aquesta assignatura, les dues activitats realitzades anteriorment a aquest informe de síntesi, facilita el canvi conceptual mitjançant el descobriment ja que s´han utilitzat una sèrie d´estratègies de construcció de models que descriuré a continuació. Aquestes estratègies de construcció de models han estat el treball col·laboratiu en una comunitat d´aprenentatge, l´elaboració de mapes conceptuals per a plasmar aquells coneixements que he anat assolint, l´utilització del model argumentatiu de Toulmin per a argumentar una determinada posició al debat i les avaluacions que s´han anat realitzant al llarg del procés (autoavaluació inicial, avaluació d´un company i autoavaluació final).

  

          Vam fer un debat estructurat i seguint el model d´argumentació de Toulmin per a elaborar les diferents intervencions. Aquest tipus d´activitat en xarxa facilita l´aprenentatge significatiu ja que permet:

- Que tots els estudiants participin activament, facilitant el compromís amb el propi procés d´aprenentatge i el seguiment del mateix;

- El treball col·laboratiu, aprenent els uns dels altres no només al debat sinó també a través de la compartició dels blogs, de dubtes, etc.;

- La reflexió individual però també conjunta sobre les qüestions plantejades;

- La construcció del coneixement ja que hem hagut d´adoptar noves idees i crear noves relacions a uns coneixements previs que mostràvem a l´avaluació inicial. A partir dels diferents materials de l´assignatura i dels coneixements de la resta de companys hem pogut anar ampliant els propis coneixements.

- L´aprenentatge com a procés social i dialògic (Duffy i Cunningham, en premsa), en aquest cas a partir de la comunitat d´aprenentatge partim d´una construcció del coneixement negociada entre els participants del diàleg.

- La contextualització dels aprenentatges en situar-los en la pràctica psicopedagògica real i per permetre la reflexió sobre situacions i conflictes del món real. 

         Per una altra banda, aquest context d´aprenentatge mutu, a més de apropar-nos als continguts de l´assignatura, també ens ha obligat a participar-hi i a exposar les nostres idees d´una manera justificada i argumentada (seguint el model d´argumentació de Toulmin), amb l´objectiu de poder autoregular les nostres intervencions, a confrontar diferents models i a ajudar a valorar fins a quin punt hem adquirit nous coneixements o hem consolidat els que teníem de manera superficialment en un inici. L´argumentació és una activitat constructiva que pot portar a un aprenentatge significatiu (Jonassen, 2003). A més ens ajuda a saber què hem après i fins a quin punt ho hem interioritzat i assolit. Aquesta estratègia permet, com deia abans, estimular i que revisem els nostres models (metacognició) i utilitzar fonts d´informació diverses (opinions dels companys, material de l´assignatura, textos, articles, etc) per a formar nous coneixements sobre els que ja teniem assolits, ja que, en paraules de Jonassen (2003) els models conceptuals construïts per la majoria de persones solen ser ingenus, poc informats i inconsistents. 

           A més a més, per a que hi hagi un canvi conceptual hi ha d´haver una intenció i necessitat de canvi, una motivació per a canviar i millorar els nostres models mentals. En un primer moment, quan vaig

fer l´avaluació inicial, vaig ser conscient que els meus coneixements sobre les idees que estem estudiant era molt superficial i, encara més, que el que podia saber em costava força explicar-ho i defensar una determinada postura d´una manera argumentada i justificada. Així que el factor intencional i la motivació per a realitzar una revisió o fins i tot una reorganització de les meves estructures de coneixement és un punt essencial per a poder construir nous models cognitius.

         Per tant, a partir de les conclusions anteriors i de la comparació dels mapes i autoavaluacions que podeu veure a les entrades anteriors del blog, puc afirmar que he experimentat un aprenentatge significatiu i que aquesta reestructuració del que ja sabia (avaluació inicial) i ampliació de nous coneixements ha permès un veritable canvi conceptual.

 

  

Comparació dels dos mapes conceptuals: avaluació inicial i informe de síntesi

      El mapatge de conceptes és una eina de construcció de models semàntics, que permeten la representació d´associacions semàntiques entre conceptes dominants (Jonassen, 2003). Abans d´iniciar l´assignatura i en aquesta tercera activitat, hem elaborat un mapa de conceptes amb totes aquelles idees que hem anat estudiant i aprenent. Els mapes ajuden a organitzar els coneixements que tenim assolits i els que anem incorporant, i ajuden a externalitzar les estructures cognitives i, per tant, podem observar l´evolució del nostre aprenentatge observant el primer i el darrer mapa, és a dir, si hi ha hagut canvi conceptual o no.

        En un primer moment se´ns demanava que elaboréssim un mapa conceptual relacionant els termes ciència, tecnologia, societat i educació partint dels nostres coneixements previs, sense cap suport bibliogràfic ni material per poder plasmar realment el què sabiem en aquell moment en base a la nostra experiència personal i professional. El mapa que vaig elaborar va ser molt reduït i esquemàtic, amb poques relacions i conceptes més enllà de les que se´ns facilitàven. Així que en un primer moment, cal esperar que en el segon mapa conceptual s´expressin més idees, relacions i en definitiva, que la xarxa conceptual sigui molt més complerta, detallada i interrelacionada. A continuació faig una comparativa inicial dels dos mapes realitzats en aquests dos moments.

          Com s´explica al "Cas de creació de models en la classe de literatura britànica", un canvi conceptual és el resultat d'aprenentatge més significatiu que es pugui obtenir de l'escola (Jonassen, 2003). En base als criteris d´avaluació que s´indiquen en aquest cas, he elaborat la següent taula amb les impressions de cada un dels mapes.

MAPA INICIAL	MAPA SÍNTESI
Nombre de nodes: 6	Nombre de nodes: 50 Ha ampliat considerablement l´amplada del mapa
Nombre de proposicions: baix. S´estableixen poques relacions entre els diferents conceptes.	Nombre de proposicions: elevat. Moltes relacions entre els diferents conceptes. Combinacions node-enllaç-node més elevades, descriptives i interrelacionades.
Els conceptes més importants (ciència, tecnologia, educació, societat i TE) estan connectats entre sí directament més que indirectament, però el mapa en el seu conjunt reflexa una anàlisi superficial i escasetat de continguts.	Els conceptes més importants (ciència, tecnologia, educació, societat, TIC i perspectiva CTS) són els més incrustats i no tenen perquè ocupar llocs centrals a la xarxa; tenen un elevat nombre d´enllaços directes (enllaçats a altres conceptes directament) i indirectes (enllaçats a altres conceptes que s´enllacen a aquest indirectament).
La profunditat de la xarxa és molt reduïda. Els nodes de ciència i tecnologia són els que quedarien en un pla superior de jerarquia.	La profunditat de la xarxa és més elevada. Trobem més de 5 nivells de nodes representats jeràrquicament. Cada concepte subordinat és més específic que el concepte superior.
La direcció de les fletxes dels diferents enllaços indiquen la relació entre els conceptes. Falten les fletxes que relacionen el concepte de societat amb el de ciència i tecnologia, creant el triangle CTS. La direcció dels enllaços amb fletxes representa relacions principalment jeràrquiques entre els nodes de les proposicions.	Hi ha una vàlida relació d´enllaç entre els nodes de les diferents proposicions; expliquen la relació entre els conceptes amb exactitud i de manera descriptiva. La direcció dels enllaços amb fletxes indiquen relacions de causalitat i de jerarquia.
El nombre d´enllaços és inferior al necessari per a poder descriure totes les relacions de la xarxa (falta interrelacionar alguns conceptes).	Es considera que s´han utilitzat els enllaços necessaris per tal d´explicar totes les relacions de la xarxa.
No hi ha nodes sense sortida, però el concepte "societat" només permet una lectura unidireccional.	També trobem diferents nodes sense sortida, és a dir, enllaçats a un sol concepte.
Hi ha poca informació als nodes, s´estableixen relacions significatives però manquen d´altres. Escasa xarxa.	La informació que ofereix la xarxa és molt més ampliada. S´estableixen relacions molt significatives ja que es relacionen multiplicitat de conceptes.

       

Autoavaluació: Revisió del qüestionari d´avaluació inicial

           El treball fet durant aquesta pac i les anteriors m´ha permès observar la meva pròpia evolució en l´adquisició de nous coneixements, i com les noves idees s´han anat incorporant mica en mica en les meves estructures cognitives i models sobre les relacions entre Ciència, Tecnologia, Societat i Educació, remodelant el resultat final.

          L´avaluació facilita i regula el propi procés d’ensenyament-aprenentatge, a adaptar les estratègies individuals i col.lectives, a contrastar l’assoliment dels objectius plantejats, a contrastar els progressos i quan això es desenvolupa de forma compartida es faciliten encara més els processos reflexius i comparatius, els quals també poden ajudar a motivar els aprenents.

         Pel que fa a les preguntes de desenvolupament breu trobo que ara les puc contestar amb més arguments gràcies a l´estudi del diferent material de l´assignatura i especialment gràcies a la participació crítica i reflexiva al debat i a les habilitats assolides en relació a l´elaboració de discursos i comentaris ben fonamentats i argumentats.

A continuació tornaré a contestar les preguntes de 0 al 10 (la puntuació nova està en color blau).

TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: 7 ---> 5

És cert que la TE es preocupa per oferir variabilitat de tècniques i tecnologia per a optimitzar els processos d´ensenyament-aprenentatge, però no s´ha d´oblidar que també es preocupa per l´anàlisi i estudi del disseny, utilització i avaluació de les tecnologies aplicades al camp de l´educació. És a dir, el seu objecte d´estudi no és merament instrumental sinó que abarca tot els processos que inclouria l´ús de la tecnologia, com es desenvolupa, el seu disseny, com s´organitza i com s´avalúa. A més a més, la TE tal com es concep actualment, no s´ha de limitar exclussivament al món escolar, ja que interfereix en totes les situacions mediades d´aprenentatge, sigui en contextos d´educació formal o no.

CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 10 ----> 10

Continúo mantenint la mateixa puntuació. Al llarg dels anys que porto estudiant a la UOC he pogut comprovar que el treballar en comunitats d´aprenentatge facilita molt la reflexió sobre el propi procés d´aprenentatge i ajuda a aprendre de manera significativa. Ho dic perquè ho penso de veritat, he realitzat algunes assignatures de manera diferent (per falta de temps) i he estudiat individualment presentant-me a l´examen final i, tot i havent aprovat, no es pot comparar un tipus de metodologia amb una altra.

TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 10 ----> 5

Els professionals de l´educació, concretament els docents, tenen el paper de guia i dinamitzador de l´aprenentatge i no de transmissor de coneixement, i han de vetllar per conèixer i crear contextos a on la tecnologia pugui facilitar l´aprenentatge, així com situacions significatives per als alumnes que els permetin construir el seu propi coneixement.

DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 3 ----> 1

Hem estudiat els mites tecnològics i he confirmat la meva primera intuïció, que les tecnologies no són neutrals i que contenen valors de la societat i estan situades en un determinat context sociohistòric, cultural i polític.

CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 10 ----> 9

Penso que les aules de la UOC són una comunitat d´aprenentatge, però també és cert que no totes les assignatures i en no tots els moments del procés ho són (per exemple, en algunes assignatures no hi ha quasi diàleg entre companys, no s´enceten debats i es treballa de manera individual).

DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 0 ----> 0

Continúo pensant que, tot i que els debats virtuals suposen un treball molt feixuc i molta dedicació, és una manera d´aprendre de manera col·laborativa i, si està ben estructurat i l´alumne es compromet a participar-hi i a contribuir al debat, es poden crear situacions d´aprenentatge significatiu ja que comparem els nostres propis coneixements amb els dels altres, ens plantejem noves idees, reestructurem les propies estructures de coneixement, adquirim nous conceptes, etc.

TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: 9 ----> 5

No només cal assegurar un bon domini de les TIC, ja que la TE també es preocupa pel disseny, utilització i avaluació de les tecnologies aplicades a accions formatives.

DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 5 ----> 10

Podem millorar si els continguts són motivadors per als alumnes, si tracten casos pràctics, situacions reals, qüestions d´actualitat. És una bona idea relacionar els continguts teòrics i materials de les assignatures amb exemples que ens podem trobar a la vida real o professional. Però és difícil de vegades relacionar-ho o aportar noves idees, llavors penso que va bé, com en el cas d´aquesta assignatura, seguir algun tipus de model que ens ordeni els missatges i les idees (model argumentatiu de Toulmin).

TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 8 ----> 5

Segons Jonassen, des del enfocament constructivista del procés d´E-A, només a partir de les tecnologies s´efectuaran construccions de models i canvis conceptuals en els estudiants. També exposa que construir models que es basin en la informàtica és l´activitat tecnològica més atractiva conceptualment que existeix. Llavors, segons aquestes idees, les TIC s´han d´orientar, no cap a la transmissió de coneixements, sinó cap a la construcció de models i cap a canvis conceptuals en els alumnes. Personalment penso que les TIC poden afavorir la transmissió de coneixements, però han de ser eines que persegueixin l´aprenentatge significatiu, sinó no seran de qualitat.

DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 10 ----> 4

Penso que tant els canvis tecnològics com els canvis socials afecten i es produeixen ja que els altres existeixen. És a dir, no són esferes separades, sinó quelcom intel·ligible que forma part d´una mateixa realitat.

Mapa conceptual final

Primer havíem de fer un mapa conceptual amb les idees més rellevants i significatives extretes del document de Domènech i Tirado i, a partir d´aquest primer mapa de conceptes, afegir noves idees i relacions al voltant de la relació entre Ciència, Tecnologia, Societat i Educació en base a la lectura del mòdul 1 de Julio Cabero i dels aprenentatges assolits a partir del debat amb la resta de companys. Els conceptes més importants estan en color groc.

El primer mapa podem dir que és el més teòric ja que explica com s´ha entés la relació d´aquests conceptes des del punt de vista dels diferents plantejaments clàssics així com les noves tendències que els estudien de manera holística. La conclusió d´aquest text és que aquesta nova concepció de la relació entre CTS implica una nova manera d´entendre l´èsser humà i la seva capacitat per a produïr coneixement "mediatitzat per dimensions tecnològiques, interessos polítics, ideologia, etc." (Domènech i Tirado, 2002). Els conceptes extrets d´aquest text estan en color blau.

Gràcies a les idees extretes del text de Cabero s´han anat afegint al mapa dades (en color verd) que ens aporten informació sobre l´evolució històrica de la relació CTS i de com ha anat canviant, depenent de quina és la concepció d´ensenyament i aprenentatge que es té i com aprenem les persones (donant importància als processos cognitius, introduint la influència del context, etc), i de quines disciplines es fonamenta la Tecnologia Educativa. La TE és entesa com quelcom integrador, ja que integra varies ciències, tecnologies i tècniques com la física, enginyeria, psicologia, etc. i es preocupa en el disseny, utilització i avaluació de les tecnologies de la informació aplicades a accions formatives (disseny de materials didàctics i les TIC), i a partir dels nous enfocaments pot contribuir a l´aplicació del constructivisme al context escolar. Les TIC, que sorgeixen gràcies a la revolució tecnològica de la informació, arriben a tota la societat provocant canvis a nivell econòmic, organitzatiu, empresarial, cultural, educatiu i de personalitat (Cabero, 2003). En referència a les TIC integrades al món de l´educació, és important matitzar que aquest enfocament actual que es dóna a les tecnologies com a propulsores de l´aprenentatge significatiu s´han d´introduir a les aules de manera curricular.

El debat efectuat amb la resta de companys de l´aula, m´ha ajudat a acabar de matitzar el mapa de conceptes (color taronja), especialment pel que fa a l´aplicació de la tecnologia a l´educació, i les seves limitacions i fortaleses.